Marta Roig
Lectura, infància i biblioteques
Famílies amb nadons llegint al mirador del CCCB, presidit per un gran ós

Món llibre (2010-)

La festa de la lectura per a nens i nenes que organitza l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2004 ja és un clàssic de les setmanes prèvies a Sant Jordi.

Durant dos dies, els espais del CCCB i el MACBA són inundats pels llibres i un munt d’activitats. Milers de famílies s’hi acosten amb set d’històries, d’espectacles, de sorpreses i de la màgia a què ja ens té acostumat el gran equip que hi ha darrere d’aquesta festa.

A banda, però, de tots aquells que s’encarreguen d’organitzar i muntar el festival, Món Llibre no seria possible sense la cinquantena d’editorials que hi aporten activitats, autors i els llibres que un pot trobar-hi. També els il·lustradors, llibreters, mediadors –prescriptors i artistes– hi tenen un lloc. Jo vaig trobar-hi el meu l’any 2010.

Aleshores jo estava coordinant el programa Nascuts per Llegir i vam quedar una tarda amb Marta Almirall i Marta Pérez a la Virreina. Ho recordo com si fos ara. Jo els vaig explicar què fèiem des del projecte i la connexió va ser immediata. Món Llibre no tenia encara cap espai per als més petits i Nascuts per Llegir buscava un lloc on celebrar el cinquè aniversari, així que l’oportunitat va reunir totes les famílies del projecte.

A partir de llavors, la festa ha comptat amb un nou espai pensat per als infants de 0 a 3 anys i les seves famílies, un espai que es desborda any rere any i que ens demana repensar-lo una vegada i una altra.

Com una més de l’equip, el meu paper més important ha estat conceptualitzar aquest espai, dotar-lo de contingut i reflexió per tal que els més petits puguin gaudir de la seva pròpia versió de la festa.

En aquest sentit, una de les qüestions que més m’ha obsessionat ha estat construir un espai acollidor que convidi a estar-s’hi i que generi, per si sol, una dinàmica diferenciada de la resta d’espais de la festa. Un ritme més pausat, o sigui allunyat de la programació constant, i que prioritzi les estones de lectura compartides entre pares i fills; això és el que he volgut que el definís.

Reconec que no sempre ho hem assolit. L’estada en diversos espais i el gran volum de famílies que hi arriben a passar no sempre ho posa fàcil, però sí que ajuda a despertar l’enginy i anar descobrint aquelles coses que fan que tot funcioni: ritualitzar l’accés, senyalitzar correctament la funcionalitat de cada àrea, separar l’espai d’activitats de l’espai de lectura, usar una il·luminació puntual, generar nuclis petits o marcar clarament un ordre dels materials, són algunes de les condicions que ens han funcionat millor fins ara.

Deixa-hi el teu comentari