Marta Roig
Lectura, infància i biblioteques
Un plat blanc i uns coberts de fusta reposen sobre unes estovalles de lletres

Un plat pla ple de poesia està (2006-2007)

El món de la narració va ser un regne fabulós on vaig viure durant un temps. Paral·lelament, però, Tantàgora em va proposar visitar el món del teatre de petit format amb l’espectacle Un plat pla ple de poesia està.

Fins llavors l’havien estat duent pel món Jordi Palet i Ada Cusidó. Els qui els coneixen i n’han seguit la trajectòria, saben que parlo de dos professionals de l’alçada d’un campanar que han desenvolupat propostes poètiques, estètiques, riques, personals, màgiques i cuidades fins al darrer detall. Jo no tenia els seus coneixements, però gràcies a moltes hores d’assaig al costat d’Agustí Ros i a tot allò que ells ja havien construït a partir de la idea i selecció de poemes de la Roser, vaig aconseguir trobar el meu lloc a l’espectacle.

Amb l’Ada, el Daniel o la Patrícia i els poemes populars o d’autors com Climent Forner, Joan Salvat-Papasseit, Miquel Desclot, Olga Xirinacs, Maria Mercè Marçal, Núria Albó, Federico García Lorca, Vicent Andrés Estellés o Joan Brossa vaig “reaprendre” a llegir, sentir i recitar poesia, dites, cançons i cantarelles.

L’espectacle se servia d’una escenografia simple, plats, culleres de fusta, dos davantals, unes estovalles i un espai escènic reduït. No hi calia res més, a les paraules, per sorprendre i jugar amb dos personatges sense cap altre guió que els mateixos poemes i sense cap altre objectiu que el joc compartit tot parant una taula. 

Deixa-hi el teu comentari